Refugio Whimper (5000 mts.)

 

Inti Raymi, la festa del sol

Arribar i moldre. Seria la perfecta definició del que em vaig trobar a Cotacachi tot tornant de Barcelona. Pot ser es aquesta la raó de que tingués tantes ganes de "tornar a casa"?

La festa del Inti Raymi, és la festa del sol que celebren els indígenes de tota la serralada andina al voltant dels dies del solstici d'estiu. Cada comunitat la celebra en dies diferents, segurament per no solapar les activitats i poder gaudir de totes les festes, però també per una qüestió de pura competència entre les comunitats i municipis per reforçar i promoure la festa de cada poble o ciutat.

I es que l'Inti Raymi, per bé que en els seus orígens era una festa Inca per agrair al Déu Sol i a la Pachamama la seva protecció i defensa i el proveïment de les collites, s'ha convertit en l'esdevenir del temps, en una festa reivindicativa i d'afirmació nacional del poble indígena.

Les comunitats baixen des de les elevades muntanyes fins a la plaça central del poble per "prendre" la plaça. Ballant, cantant i cridant, amb un ritme ensordidor i monòton, entren aviat en èxtasi gràcies a l'alcohol omnipresent i a l'exagerat esforç físic que suposa ballar sense parar durant hores i hores.



Quan arriben a la plaça demostren i reafirmen el poder de la comunitat, intensificant el ball i els crits de "guerra" donant voltes a cadascuna de les cantonades de la plaça, recordant la cosmovisió i filosofia andina d'entendre el cosmos en cercle.



És la presa de la plaça. El moment àlgid en el que les comunitats "prenen" el poder de la plaça que en el seu moment li varen arrencar als espanyols i que ara, representa la reafirmació del poder del poble sobre la seva pròpia sobirania i l'afirmació nacional.

Els crits son ensordidors i la catarsi col•lectiva es contagia fàcilment entre els que gosem ballar amb ells oferint el nostre respecte per les tradicions ancestrals. Després de tan sols mig hora ballant amb ells, picant constantment els peus contra el terra, al ritme que marca la música, els genolls aviat se'n resenteixen i comencen a ballar sense seguir les instruccions del teu pobre cervell, que inútilment intenta que no se'n dobleguin les cames...



És una festa única i intensa que només els que la viuen de prop poden ser capaços d'entendre mínimament el sentit arrelat al cor dels que la fan.

Pot ser l'any que ve tindreu l'oportunitat de viure-la. Deixareu que us ho expliquin?